edició 2021
horitzó - josep beulas (santa coloma de farners, girona)
La primera edició del festival ha estat sobre l’obra del pintor colomenc Josep Beulas sota el tema Horitzó, a la seva població natal de Santa Coloma de Farners (Girona).
Beulas (1921-2017) és un dels pintors de paisatge més important de la segona meitat del segle XX. Crea una pintura de síntesi al límit de l’abstracció, de paisatges agraris desolats, nus de vegetació, abandonats per l’home i la modernitat, on la línia de l’horitzó uneix l’essencialitat dels seus paisatges. Són pintures de l’Alt Aragó i els Monegres, d’hortizons amplis en els quals pesa la separació del cel i la terra.
L’any 2021 s’ha commemorat el centenari del seu naixement i el festival ha reivindicat el valor de la seva obra i la seva personalitat, un home senzill que estimava l’art i l’entorn on es trobava.
Fragment del documental Aún Pinto. Beulas: retrato a los 95 años. Sally Gutiérrez, CDAN 2019.
fotografia
Fotografies de David Rueda i Aida Vargas.
programació
microdansa
3 i 4 de setembre
10 projectes de microdansa
4 de setembre, 21h
reconeixements de premis i cloenda del festival
graella
divendres 3
Artista | Escenari | Hora |
NATALIA FERNANDES | Casa de la Paraula (interior) | 18:30h |
CARLES MALLEU, GLÒRIA ROVIRA i ARIADNA SARRATS | C. Lluís Mon (Jardí de la Ratafia) | 18:30h |
NIL VERDÚ i PAULA RÍSQUEZ | Casa de la Paraula (exterior) | 19h |
AZUCENA MOMO | Casa de la Paraula (exterior) | 19:30h |
TANIA GONZÁLEZ | El dipòsit | 20h |
dissabte 4
Artista | Escenari | Hora |
NATALIA FERNANDES | Casa de la Paraula (interior) | 17h |
CARLES MALLEU, GLÒRIA ROVIRA i ARIADNA SARRATS | Biblioteca Joan Vinyoli | 17h |
NIL VERDÚ i PAULA RÍSQUEZ | Biblioteca Joan Vinyoli | 17:30h |
OSKAR LUKO | Parc de Sant Salvador | 17:30h |
JOSÉ DAVID CERDA i JULIE TARTAGLIA | Parc de Sant Salvador | 18h |
AGNES BALFEGÓ | Casa de la Paraula (exterior) | 18h |
OSKAR LUKO | Parc de Sant Salvador | 18:30h |
CARMEN MUÑOZ | Casa de la Paraula (exterior) | 18:30h |
JOSÉ DAVID CERDA i JULIE TARTAGLIA | Parc de Sant Salvador | 19h |
AGNES BALFEGÓ | Casa de la Paraula (exterior) | 19h |
ONA MESTRE, LAURA VILAR i PABLO ARIAS | Plaça Farners | 19h |
CARMEN MUÑOZ | Casa de la Paraula (exterior) | 19:30h |
TANIA GONZÁLEZ | Plaça Farners | 19:30h |
AZUCENA MOMO | Casa de la Paraula (exterior) | 20h |
ONA MESTRE, LAURA VILAR i PABLO ARIAS | Plaça Farners | 20h |
escenaris no convencionals
Casa de la Paraula |
C. Lluís Mon (Jardí de la Ratafia) |
El dipòsit |
Biblioteca Joan Vinyoli |
Parc de Sant Salvador |
Plaça Farners |
reconeixements de premis
El festival 15m2 juntament amb l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners, va fer un lliurament de premis remunerats amb 4 categories:
– Premi Interpretació
Carmen Muñoz – Estudio sobre la histeria
– Premi Creació Escenogràfica
Azucena Momo – Transicions
– Premi Arrel i Memòria
Agnes Balfegó – EIXOS
– Premi Públic
Nil Verdú i Paula Rísquez – Crit d’arrel
El jurat estava integrat per un membre de la Comissió de l’Any Beulas, una persona del sector de la dansa vinculada al municipi, una persona del sector professional de la dansa a Catalunya i un crític de dansa contemporània.
– Quimeta Camí, membre de la Comissió Any Beulas
– Maria Buenavida, directora del Centre de dansa d’Art, de Santa Coloma de Farners
– Xevi Dorca, president de l’Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya
– Jordi Sora, crític especialitzat en dansa contemporània
coneixement i territori
conferències en línia
sense horitzó d'espera
dimarts 17 d'agost, 17h
conversa i debat amb LAURA LLEVADOT (professora de filosofia contemporània; ub, barcelona)
activitat gratuïta, conferència en línia amb la plataforma zoom (en català)
La idea d’horitzó ha jugat un paper unificador tant en l’art occidental com en la filosofia. Essent, en primera instància allò que separava dos elements, el cel i la terra, la mar i el cel,… amb la introducció de la perspectiva i de la representació l’horitzó esdevé el lloc d’unificació en la perspectiva d’un subjecte, o bé un operador fictici capaç d’unificar punts de vista diferents. La contemporaneïtat, però, posa en qüestió aquesta idea unificadora i que alhora sempre es posposa en la mesura en que fuig quan hom si apropa. Vinculada a la idea de futur, d’espera i de projecció, la desaparició de l’horitzó en l’experiència contemporània testimonia l’apertura a una vida sense unitat projectada però no per això menys valuosa.
Laura Llevadot
Professora titular de Filosofia Contemporània de la Universitat de Barcelona. Dirigeix el Màster de pensament Contemporani i Tradició Clàssica a la mateixa Universitat. Fou directora i impulsora del Festival de Filosofia «Barcelona Pensa». Especialista en el pensament de Derrida, Kierkegaard i el pensament francés contemporani. Actualment dirigeix la col.lecció de «Pensament Polític Posfundacional» (Gedisa) on ha publicat recentment: «Jacques Derrida: Democràcia i sobirania» (Gedisa, 2020). Acaba de co-editar amb Xavier Bassas, «Pandémik. Perspectivas posfundacionales sobre contagio, virus y confinamiento» (NED, 2021).
la utopía del horizonte en el arte contemporáneo
dimarts 24 d'agost, 17h
conversa i debat amb ROBERTO RAMOS DE LEÓN (documentalista cultural; cdan, osca)
activitat gratuïta, conferència en línia amb la plataforma zoom (en castellà)
L’horitzó, aquell espai on territori i paisatge es fonen, és un lloc que mai aconseguirem. L’obra de Beulas reflecteix aquesta essència, l’esperança d’emulsionar la geografia (en el seu sentit etimològic) i la construcció cultural, és a dir, el paisatge. Des dels seus quadres, saltem algunes línies de treball amb el paisatge en l’art contemporani de les últimes dècades.
Roberto Ramos de León
Documentalista especialitzat en el sector cultural, és responsable de l’INDOC, Centro de Investigación, Documentación y Cooperación del CDAN, el Centro de Arte y Natura de la Fundación Beulas, a Osca. Ha treballat en diferents programes de suport a artistes i professionals de la cultura, així com en projectes de cooperació cultural internacional, tant a Europa i Amèrica. Ha estat també docent en diverses universitats, principalment en matèria de professionalització artística.
quadern de text
obra de síntesi
Quadern de text anomenat Obra de síntesi, dins les activitats de Coneixement i territori del festival. Un recull de textos per aprofundir i apropar-se a l’eix temàtic del festival des d’un altre llenguatge. El document inclou, entre d’altres, una conversa amb la Quimeta Camí, vídua de Josep Beulas; i dues entrevistes fetes als artistes convidats d’aquesta edició, Oskar Luko i Ona Mestre, per compartir la seva forma d’entendre la creació escènica.
Índex
pròleg |
editorial |
agraïments |
conversa amb quimeta camí |
la gent jove s’ha de cuidar |
roberto ramos de león |
la utopía del horizonte en el arte contemporáneo |
javier bustamante enriquez |
porosidad |
entrevista amb ona mestre |
ballar és transformar |
entrevista amb oskar luko |
l’escolta. tot està en tot |
edició 202: horitzó – josep beulas |
acció participativa
#elteuhoritzódeSCF
del 17 d'agost al 4 de setembre
acció de creació comunitària #elteuhoritzódeSCF
#elteuhoritzódeSCF és una activitat de creació comunitària sobre els horitzons de Santa Coloma de Farners, una acció artística individual i col·lectiva en forma d’exposició fotogràfica a través de les xarxes socials.
Sota el concepte d’horitzó neix una creació compartida d’imatges a través dels horitzons de Santa Coloma de Farners. El punt de partida és la línia imaginària que separa la terra del cel quan es miren des de lluny, una línia que uneix i delimita dos espais, pensant en això no només com a concepte d’horitzó, sinó com a oportunitat per a crear vincles entre espais i límits. Així, les imatges poden ser fotografies reals fetes des del municipi de Santa Coloma de Farners, o fotografies de microcreacions (collage, pintura, dibuix, muntatge, etc.) que representin o facin referència al municipi.
Un treball de participació ciutadana a través de la comunitat virtual, per exposar i compartir fotografies o microcreacions sota el coixinet #elteuhoritzódeSCF.
#elteuhoritzódeSCF
façana de La Casa de la Paraula, antic edifici modernista de Can Gironès, construït l’any 1904
#elteuhoritzódeSCF
cara nord del campanar de l’ermita de Sant Andreu de Castanyet (s. XIII). campanar de planta quadrada i coberta piramidal, amb finestrals d’arc de mig punt
#elteuhoritzódeSCF
Trias, suport de gasa i cartró, amb farina, garrofa i sucre ros
#elteuhoritzódeSCF
jardí de La Casa de la Paraula
#elteuhoritzódeSCF
Temps (Vent d’aram, 1976), poema de l’itinerari poètic de Joan Vinyoli
10 projectes de microdansa
Azucena Momo
Transicions
Divendres 3 | Casa de la Paraula (jardí) | 19:30h |
Dissabte 4 | Casa de la Paraula (jardí) | 20h |
Estar constantment entre la sortida i l’entrada, dos moviments que mai deixen d’esdevenir. Una pertinença a dins i una voluntat d’habitar i d’existir a fora. La tradició ens acompanya com un llegat d’horitzons personals però també comunitaris, que s’emmarquen en un paisatge i en una llengua.
Escultures de vímet provinents de Sembra, peça creada a l’agost del 2020 per l’artista i artesana Ona Trepat Rubirola.
Azucena Momo
Nascuda a Figueres (1992), viu al bosc. S’ha format en el camp de les Humanitats i el Periodisme. Té un Màster en Estudis Teatrals (UAB, IT). Escriu poesia i textos breus per ser escenificats. Balla. Des de sempre i de mala manera. Aquesta passió la porta a investigar les possibilitats de les paraules quan es desmembren en cos i veu sobre un espai escènic que les transmuta.
fitxa artística
Dansa i textos: Azucena Momo |
Disseny d’espai i escultures: Ona Trepat Rubirola |
Músic: Laia Pujol |
Mirada externa: Maria Mora |
Durada: 15 min. |
Fotografies: Ona Trepat Rubirola i Azucena Momo
Agnes Balfegó
EIXOS
Dissabte 4 | Casa de la Paraula (terrassa) | 18h |
Dissabte 4 | Casa de la Paraula (terrassa) | 19h |
L’horitzó, separació binària entre el món terrenal i el món espiritual. Entre el pas del temps i l’atemporalitat. La matèria i l’efímer. I ens sorgeix la necessitat de travessar-lo, de perforar-lo, i imaginar nous eixos per poder ampliar la mirada i poder transitar pels dos Mons amb més llibertat.
Agnes Balfegó
Intèrpret i co-creadora (1992, Tarragona). Finalitza el seu Grau de Dansa a Institute of the Arts Barcelona on es forma amb dansa, teatre i veu. Actualment es bailarina de l’elenc de “Gran Bolero” (Premi Max 2020) de Jesús Rubio Gamo i amb anterioritat ha treballat amb Teatro del Temple i Roberto Olivan, Poliana Lima, Valleto Company, Colectivo la Imperfecta i altres projectes com a creadora al Festival Terramar, Tanzspeicher theater o Choresoscope ’21. Actualment col·labora amb Leandro Cánepa.
Leandro Cánepa
Co-creador (1984, Buenos Aires). Il·lustrador i artista multidisciplinar, graduat amb Direcció de Cine a la CIEVYC de Buenos Aires forma part de l’equip de fotografia de la co-producció de Wim Venders «Un tango más». Com a realitzador audiovisual a Canal Encuentro i com a director del departament audiovisual de la Universitad Nacional de San Martín. Operador durant 4 anys al Teatro San Martin i projectorista i programador del Cine del CC Plaza San Martín. Actualment col·labora amb Agnes Balfegó.
fitxa artística
Coreografia i interpretació: Agnès Balfegó Brull |
Concepte i acompanyament artístic: Leandro Cánepa Alonso |
Text: Lliure interpretació del poema «El lenguado» Cosas del cuerpo de José Watanabe |
Acompanyament artístic: Leandro Cánepa Alonso |
Música: «Fratres» de Arvo Pärt, Angela Yoffe, Vadim Gluzman |
Mirada externa: Ivan Montardit |
Durada: 17 min. |
Fotografies: Leandro Cánepa
José David Cerda i Julie Tartaglia
EME - Fugaz de la memoria
Dissabte 4 | Parc de Sant Salvador | 18h |
Dissabte 4 | Parc de Sant Salvador | 19h |
Una peça que conjuga la poesia i la dansa contemporània per recrear atmosferes contemplatives en diferents paisatges, amb la finalitat de recrear diverses analogies entre el moviment i la pèrdua de la memòria.
José David Cerda
Co director de la cia. Puntos de Partida, co director de el Encuentro de Artes Escénicas La Carpa i membre de l’Associació Cultural Colectivo Tac Tiq; Desde 2015 ha presentat el seu treball escènic i creatiu en festivals i centres culturals de Canadà, Alemanya, França, Espanya, Colòmbia, Costa Rica, El Salvador, Paraguai i Argentina. Actualment viu a Espanya on co produeix i co crea amb diversos projectes.
Julie Tartaglia
Co directora de l’Associació Cultural Colectivo Tac Tiq, educadora social i artista plástica francesa. Desde 2017 ha presentat el seu treball como a creadora i intèrpret en festivales i centres culturals de Mèxico, Costa Rica, El Salvador, França i Espanya. Actualment es coordinadora d’arts escèniques en el projecte Mascanada 6 i co creadora en la cia. Puntos de Partida.
fitxa artística
Idea original i concepte: José David Cerda |
Coreografia: José David Cerda |
Intérprets y co creadors: Julie Tartaglia, José David Cerda i Coralie Arnoult (Substitució) |
Text original: Clara Centenera Ribas |
Vestuari: Coralie Arnoult |
Diseny de vestuari: José David Cerda |
Diseny sonor i edició musical: Palofierro Music |
Música original: Lotuseter de Haron, La flor de la biznada de Ampersan i Planet Caravan de Black Sabbath |
Veu: Clara Centenera Ribas |
Durada: 16 min. |
Fotografies: Alexis Escobell
Natalia Fernandes
ANATOMÍA Y ESTRATEGIA
Divendres 3 | Casa de la Paraula (sala exposició) | 18:30h |
Dissabte 4 | Casa de la Paraula (sala exposició) | 17h |
L’espai és una invenció de la ment. ANATOMÍA Y ESTRATEGIA és una experiència d’atenció prolongada i contínua perquè el cos pugui reflexionar sobre la seva existència, un espai entre la naturalesa i el raonament, entre la construcció social i l’instint.
Natalia Fernandes
Sóc ballarina, coreògrafa i professora de dansa. Sóc Brasilera de Sao Paulo, i establerta a Madrid des de 2017. La meva formació en dansa es dóna entre el Brasil i països d’Europa, Orient Mitjà, Àfrica i els EUA. És en aquesta barreja que reconec les meves eines creatives, les meves petites invencions, ficcions i desitjos. L’exercici de la docència i la tasca com a intèrpret és el que nodreix la meva creativitat i impulsa les meves petites creacions. En aquest equilibri no-estàtic de les coses és on el meu cos balla.
fitxa artística
Creació: Natalia Fernandes |
Música: Rodrigo Ramos |
Col·laboradors: Gonçalo M Tavares, Agustina Arán, Jeronimo Bittencourt, Laura Kumin, Clarissa Sacchelli, Barbara Faustino, Isabela Rossi, Dakota Comin, Natalia Mendonça, Guillermo Weickert i Gonçalo Marcelo |
Agraïments: Festival Ellas Crean, Concha Fernandez, NF – Nieves Fernandes, Angela Cuadra, Laura F Gibellinni, Certamen Coreográfico de Madrid, Pasoa2, Musiberia, Rua das Gaivotas, Teatros Canal/Centro de Danza Canal, Compañía Nacional de Danza i Coreógrafos en Comunidad/Conde Duque |
Durada: 20 min. |
Fotografies: Alvaro Oliveros (a dalt) i Agustina Aran (a baix)
Carmen Muñoz
Estudio sobre la histeria
Dissabte 4 | Casa de la Paraula (terrassa) | 18:30h |
Dissabte 4 | Casa de la Paraula (terrassa) | 19:30h |
Una dona que invoca els cossos dels seus referents passats cap a la seva intuïció present. Permetre, transcendir els cossos, cedir i deixar-se posseir per ells, esbrinar el que està ocult i construir-se sobre les seves cendres. Un viatge iniciàtic des de la lucidesa del cos fins al seu deliri histèric. Una travessa de cos, paraula, passat, destinació… i el que s’escapa.
Carmen Muñoz
Comença la seva formació en dansa a Úbeda (Jaén). Realitza els seus estudis de dansa espanyola i flamenc en els Conservatoris de dansa de Granada i Madrid. És becada per formar part de el Centro Andaluz de Danza de Sevilla durant dos anys. Llicenciada en coreografia i interpretació pel CSD de l’Institut de Teatre de Barcelona. Comença la seva trajectòria professional en la jove companyia Nosolodanza de Còrdova sota la direcció de Núria Leiva i posteriorment treballa en companyies com Estévez-Draps, Juan Carlos Avecilla Cia de Dansa, La Fura dels Baus, Cia Pol Jiménez, Juan Carlos Lérida i Cia José Manuel Álvarez. Moguda per una inquietud creadora, compta amb peces pròpies, com «Catalina Meva», «Sarabande», «Limbo» o «Balls de histèriques» que han estat seleccionades i premiades en diferents convocatòries i han tingut i tenen un rellevant recorregut. Compromesa amb l’art actual, amb la seva creació, investigació i difusió forma part del Col·lectiu Les Empiricxs.
fitxa artística
Direcció, creació i interpretació: Carmen Muñoz |
Assessorament dramatúrgic: Salvador S. Sánchez |
Música: Reserva Espiritual de Occidente REO |
Durada: 16 min. |
Fotografies: Anna Mas
Tania González
No Es Correr
Divendres 3 | El dipòsit | 20h |
Dissabte 4 | Plaça Farners | 19:30h |
‘No Es Correr’ ens proposa un trànsit pausat cap a l’origen, el nucli, l’arrel, aquest espai-temps on emergeix l’acció i el cos crea. Quina és la relació entre la línia i el gest, l’observació i el tacte, la permanència del que és material enfront de l’efímer del moviment?
Tania González
Coreògrafa, intèrpret i investigadora transdiciplinar. En els seus treballs combina mètodes etnogràfics amb la investigació somàtica, la improvisació i la composició instantània. Titulada en Dansa Espanyola pel Conservatori de Dansa de Madrid i Doctora en Antropologia Social per la Universitat d’Estocolm, ha cursat estudis de dansa contemporània a Tanzfabrik Berlin. En l’actualitat és alumna del Màster Performance Practices en Artez, Holanda.
fitxa artística
Idea, coreografia i interpretació: Tania González |
Durada: 20 min. |
Fotografies: Lucas Damiani
Nil Verdú i Paula Rísquez
Crit d'arrel
Divendres 3 | Casa de la Paraula (terrassa) | 19h |
Dissabte 4 | Biblioteca Joan Vinyoli | 17:30h |
“Ens costen d’entendre les paraules dels arbres. No sentim la terra com demana ajuda, i menys sentim com necessita la nostra reconnexió amb ella. Quan té por és quan potser sentim el crit, però qui és l’arrel del problema?
El temps passa, som arrels i no ho sabem.”
Nil Verdú
Mestre de música a l’escola pública i pedagog especialitzat en música. Intèrpret guitarrista de jazz i música moderna. Estudiant del títol superior de música a l’ESMUC. Combina la docència amb la interpretació en diversos projectes com a líder i com a acompanyant. Interessat especialment en la interrelació de les diferents expressions artístiques per promoure l’art com a via de transformació i aprenentatge.
Paula Rísquez
Formada en Coreografia i interpretació al Conservatori Superior de Dansa de l’Institut del Teatre de Barcelona. Actualment creadora en diferents festivals i professora de dansa contemporània al Centre de dansa d’Art. També participant com a directora artística en el projecte «Festival of Love» dins Europa Creativa.
fitxa artística
Direcció: Nil Verdú i Paula Rísquez |
Intèrpret guitarrista i compositor: Nil Verdú |
Intèrpret ballarina i coreògrafa: Paula Rísquez |
Escenografia: Nil Verdú i Paula Rísquez |
Assistència tècnica: Maria Buenavida |
Poema: «Invocació» de Raquel Santanera i «Altra aurora per a nosaltres» de Miquel Martí i Pol |
Durada: 20 min. |
Fotografies: Laia Giménez
Carles Malleu, Glòria Rovira i Ariadna Sarrats
(Im)perfecte
Divendres 3 | C. Lluís Mon (Jardí de la Ratafia) | 18:30h |
Dissabte 4 | Biblioteca Joan Vinyoli | 17h |
Una utopia relacional en 4 capítols – #Solitud #Centre #Dilema #Afectes – . (Im)perfecte tracta sobre diferents experiències vinculars, des de l’aïllament a la trobada amb l’altre. Un recorregut per diàlegs frustrats i d’altres amorosament fluids.
Carles Malleu
Historiador de l’art, especialitzat en art de l’Àsia oriental. Postgraduat en Educació i Moviment per l’Institut del Teatre. Docent Montessori. Formació en dansa contemporània i improvisació a l’Escuela Mayor de Danza de Madrid i a l’Escola Municipal de Dansa de Celrà. Intervé al Festival Pepe Sales (Girona) amb Mariona Ginés. Creació i interpretació del solo “fràgil” (Ateneu de Celrà, 2020).
Glòria Rovira
Doctora en Ciències de l’Activitat Física. Docent i investigadora en el camp de la pràctica conscient a la UdG. Formada en dansa contemporània i improvisació. Formà part de la cia Romonovo (2008-2011): “A tres tiempos en la abstracción”,“Transversal”, “Tránsitos-Estados” i “Tránsitos 1ª”. Organitza el projecte “Accions Perfòrmiques” (2012) de dansa comunitària. Creació i interpretació del solo “BUIT/Void”(2016).
Ariadna Sarrats
Doctorada en Ciències de la Salut. Formada en dansa clàssica, tradicional i contemporània, especialitzada en improvisació. Destaca els treballs de creació pròpia «Rendició» (2020), «HÖH» (2016), «Red-Ox» (2015) i L’Estesa (2011). Participa al XXV Festival Ara Poesia (Girona, 2021) amb l’espectacle «Verba Volant». Col·labora en projectes de recerca de nous materials docents a través del moviment.
fitxa artística
Creació i interpretació: Projecte Tília (Carles Malleu, Glòria Rovira i Ariadna Sarrats) |
Durada: 20 min. |
Fotografies: Mar Ximenis
Oskar Luko
ENTRE (prep.)
Dissabte 4 | Parc de Sant Salvador | 17:30h |
Dissabte 4 | Parc de Sant Salvador | 18:30h |
Un paisatge de cel i terra i el seu horitzó, la frontera entre la matèria i el buit, la línia que separa el que es troba a l’ombra del que està il·luminat, aquest so elàstic i trencadís entre una nota i una altra. ENTRE (prep.), és com una falca que fiquem en aquests llocs, espais, estats, instants entre alguna cosa i una altra cosa diferent per a amplificar-los i habitar-los i ballar en ells.
Oskar Luko
Actor, performer, ballarí, funda el seu treball sobre quatre pilars: Body Weather, Six Viewpoints, Aikido i Art as a vehicle. Membre de Kabia Teatre, col·laborador de Ars Performance lab. i fundador de cía. Blanco Roto. Com intèrpret participa en diverses obres de teatre i espectacles de dansa i desenvolupa els seus projectes performatius personals: «Les petjades que deixa un cant», «Basic#1, #2 & #3», «To be high» i «El Miting». A mes a mes participa en múltiples improvisacions amb músics Free Improvisation.
fitxa artística
Creació i interpretació: Oskar Luko |
Producció: Última vèrtebra |
Col·laboració: nunArt Creacions |
Amb el suport de: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya |
Durada: 18 min. |
Fotografies: Roberto Domínguez (a dalt) i Alejandro Alfonso (a baix)
Ona Mestre, Laura Vilar i Pablo Arias
Retorn
Dissabte 4 | Plaça Farners | 19h |
Dissabte 4 | Plaça Farners | 20h |
En el silenci, la mirada en l’horitzó. L’escolta de la distància en l’horitzó, em retorna a la presència de l’experiència. I en cada instant de retorn, construeixo la presència per un altre horitzó. Quan miro un horitzó, estic veient cada punt entre ell i jo, existeixo en tot aquest espai que ens uneix, la distància és propera, és viure un constant retorn a mi, així que sempre hi sóc! És un créixer a la vida des de la seva presència, amb la presència de tots els horitzons!
Ona Mestre
Nascuda a Barcelona. Ballarina, coreògrafa i pedagoga de dansa-teatre. El treball que desenvolupa és fruit d’una llarga trajectòria artística, pedagògica, d’investigació i experimentació amb diferents sistemes i disciplines a la recerca del flux intern de la creativitat: el Sistema Conscient per a la Tècnica de Moviment de Fedora Aberastury, (amb Yiya Diaz y Julia Comesaña), el Katsugen (Katsumi Mamine) i veu-cos (Sjabbe van Selfour). Imparteix tallers de Consciència del cos i Dansa Creativa amb diferents col·lectius i acompanya processos de creació.
Laura Vilar
Ballarina, creadora, docent i investigadora en dansa contemporània. Grau Superior en Humanitats per la UAB i Màster en Recerca Artística i Disseny EINA i UAB. Estudiant de doctorat a la UAB en filosofia de la dansa amb la recerca artística en curs «Voyager» (solo). Codirectora de nunArt Guinardó, coordinadora de la Formació Professional de l’escola Area de Barcelona i docent en diversos àmbits a l’Institut del Teatre de Barcelona.
Pablo Arias
Nascut a Buenos Aires, Argentina, 1978. Des del 2001 radicat a la ciutat de Barcelona. Membre de l’associació d’Arts plàstiques ACEA, Barcelona. Cofundador, cantant, músic i compositor del col·lectiu Negritos. Creador amb dansa lliure del projecte Música en Vivo a Barcelona i Illes Balears. Des del 2016 participa en diferents projectes relacionats amb l’expressió corporal al costat de Ona Mestre i Laura Vilar.
fitxa artística
Creació i interpretació: Ona Mestre, Laura Vilar i Pablo Arias |
Producció: Última vèrtebra |
Col·laboració: nunArt Creacions |
Amb el suport de: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya |
Durada: 20 min. |
Il·lustració: Delphine Boghos